التفاصيل البيبلوغرافية
| العنوان: |
CONECTEM, intervenció en tècniques de comunicació bàsica i assistida pel malalt crític a l’ambulància |
| المؤلفون: |
Prats Arimon, Marta |
| المساهمون: |
University/Department: Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Infermeria |
| Thesis Advisors: |
spiriina@yahoo.es, Lluch Canut, Ma. Teresa, Puig Llobet, Montserrat, Gallart Fernández-Puebla, Albert |
| المصدر: |
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| بيانات النشر: |
Universitat Internacional de Catalunya, 2017. |
| سنة النشر: |
2017 |
| وصف مادي: |
236 p. |
| مصطلحات موضوعية: |
Tècniques de comunicació bàsica i assistida, Pacient crític, Ambulància, Formació infermeres extrahospitalària, Efectes psico-emocionals, Interrelació infermera-pacient, Infermeria |
| الوصف: |
La comunicació és una eina clau per entendre i comprendre la vulnerabilitat emocional dels pacients en estat crític. El canvi de salut sobtat que experimenten aquestes persones degut a un accident o una malaltia, propicien una sèrie d’efectes psicoemocionals que influeixen negativament en el seu estat de salut. OBJECTIU principal: Realitzar una acció formativa basada en tècniques de formació assistida CONECTEM a les infermeres d’extra-hospitalària i aplicar aquesta intervenció comunicativa CONECTEM al malalt crític traslladat en ambulància per comprovar si les variables dolor, ansietat i estrès posttraumàtic, associades a aquests pacients, disminueixen. METODOLOGIA: El disseny de l’estudi és un quasi-experimental i es va realitzar en 2 fases. La fase I presenta una mostra de 10 infermeres escollides segons criteris d’inclusió. Es realitzà una avaluació post-formació per l’equip investigador, per tal que es pogués dur a terme la intervenció comunicativa a l’ambulància durant la fase II. La fase II presenta una mostra de 120 pacients (68 grup intervenció (GI), 50 grup control (GC)). S’utilitzà un model Pre-Post intervenció per avaluar les 3 variables d’estudi. RESULTATS: El 100% de les infermeres que van realitzar la formació en CONECTEM, van ser aptes per aplicar la intervenció comunicativa a l’ambulància. Un 60% de les infermeres consideraven molt útil la formació i un 40% la consideraven bastant útil alhora de millorar la qualitat assistencial en el pacient crític a l’ambulància. La satisfacció percebuda de les infermeres en relació a la formació va ser bona. Els resultats ens mostren diferències estadísticament significatives entre el pre-post del GI si les comparem amb el pre-post del GC. En el GI el dolor pre-post disminueix un 20%, el dolor lleu passa del 41% al 37%, el moderat del 23% al 7% i l’intens del 9% al 0. L’ansietat entre pre-post es redueix un 86% i els símptomes d’estrès posttraumàtic es redueixen un 12% (38% vrs 50%). CONCLUSIONS: Aquestes dades recolzen la hipòtesis plantajada i permeten afirmar que la intervenció comunicativa CONECTEM ha estat efectiva en la disminució dels efectes psico-emocionals del malalt crític a l’ambulància. Tot i així considerem que es necessita més investigació i més recursos, en el camp de la comunicació i el malalt crític, per consolidar la importància de les estratègies de comunicació assistida. Aquest estudi és només una mostra de les possibilitats que ens poden oferir aquestes estratègies comunicatives. |
| نوع الوثيقة: |
Dissertation/Thesis |
| وصف الملف: |
application/pdf |
| اللغة: |
Catalan; Valencian |
| URL الوصول: |
http://hdl.handle.net/10803/461018 |
| Rights: |
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
| رقم الانضمام: |
edstdx.10803.461018 |
| قاعدة البيانات: |
TDX |