Dissertation/ Thesis

Transiciones en el consumo de tabaco, actitudes y formación en tabaquismo en una cohorte de estudiantes de Enfermería en Cataluña: Estudio ECTEC-S

التفاصيل البيبلوغرافية
العنوان: Transiciones en el consumo de tabaco, actitudes y formación en tabaquismo en una cohorte de estudiantes de Enfermería en Cataluña: Estudio ECTEC-S
المؤلفون: Laroussy El Tayea, Kenza
المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
Thesis Advisors: Fernández Muñoz, Esteve, Martínez Martínez, Cristina
المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
بيانات النشر: Universitat de Barcelona, 2023.
سنة النشر: 2023
وصف مادي: 280 p.
مصطلحات موضوعية: Escoles d'infermeria, Escuelas de enfermería, Nursing schools, Estudiants universitaris, Estudiantes universitarios, College students, Hàbit de fumar, Hábito de fumar, Smoking, Formació, Formación, Training, Ciències de la Salut
الوصف: Programa de Doctorat en Infermeria i Salut
Description (Translated): [spa] INTRODUCCIÓN: El consumo de tabaco sigue siendo el problema de salud pública más importante, ya que representa la principal causa de morbilidad y mortalidad prevenible a nivel mundial. A pesar de conocerse las consecuencias del consumo de tabaco, éste sigue siendo muy prevalente en muchos países, entre los que España es un ejemplo notable. Los/las profesionales de la salud, y en especial los/las enfermeros/as, desempeñan un rol fundamental en la prevención y control del tabaquismo. No obstante, es preocupante que muchos de estos/as profesionales presenten una alta prevalencia de consumo de tabaco, así como deficiencias en sus conocimientos, actitudes y formación relacionados con el tabaquismo. Estas limitaciones interfieren de manera negativa en su capacidad para implementar intervenciones efectivas para la cesación tabáquica. La elevada prevalencia de consumo de tabaco y la falta de conocimientos, actitudes y formación en tabaquismo también se observan entre los/las estudiantes de Enfermería. Sin embargo, si bien estos factores influirán en su futura práctica profesional como enfermeros/as, en la actualidad, no se dispone de un conocimiento detallado sobre la evolución individual que experimentan los/las estudiantes de Enfermería a lo largo de su formación universitaria en relación con estas variables, ni se conocen los factores que influyen en estos cambios. OBJETIVOS: Examinar los cambios en el consumo de productos de tabaco, los conocimientos, la formación y las actitudes relacionadas con el tabaquismo en una cohorte de estudiantes de Enfermería, comparando los datos obtenidos en el estudio basal (2015–2016) con los del seguimiento (2018–2019). METODOLOGÍA: Estudio prospectivo de una cohorte de estudiantes de Enfermería de Cataluña (España) realizado entre los años académicos 2015-2016 y 2018- 2019. En el estudio basal se utilizó un cuestionario en papel autoadministrado y, en el seguimiento, se empleó un cuestionario similar administrado en línea. Las principales variables dependientes se definieron de la siguiente manera: (i) participación en el seguimiento (sí o no); (ii) transiciones en el estado y patrón de consumo de productos de tabaco (iniciar el consumo de tabaco, recaer, dejar de fumar, pasar de fumador/a diario/a a ocasional y viceversa, pasar de consumo de sólo cigarrillos a consumo combinado y viceversa, cambiar de un producto a otro y reducir el consumo de cigarrillos ≥5 cigarrillos/día (cig/día) vs. continuar con el mismo estado o patrón de consumo de tabaco que en la fase basal); (iii) transiciones en las actitudes hacia el rol de los/las profesionales y organizaciones sanitarias en el control del tabaquismo (pasar de estar en desacuerdo en el estudio basal a estar en acuerdo en el seguimiento vs. continuar en desacuerdo); y (iv) transiciones en la formación recibida durante el grado de Enfermería sobre tabaquismo (pasar de no haber recibido la formación en el estudio basal a haberla recibido en el seguimiento vs. seguir sin haberla recibido). Como variables independientes se incluyeron las variables sociodemográficas y las características de consumo de tabaco en el estudio basal y seguimiento de los/las participantes. En el análisis descriptivo se calculó las prevalencias (%) y sus correspondientes intervalos de confianza (IC) del 95%. En el análisis bivariado, se utilizó la prueba Chi-cuadrado y el test exacto de Fisher para las variables cualitativas y en el análisis multivariado se utilizaron modelos de regresión logística para calcular las odds ratios ajustadas (ORa) y sus correspondientes IC95%. RESULTADOS: De los/las 4.381 estudiantes de Enfermería del estudio basal, un total de 1.252 (25%) participaron en el seguimiento. La probabilidad de participar en el seguimiento fue mayor en las personas con las características siguientes: ser mujer (ORa = 1,76; IC95%: 1,40–2,15), tener ≤19 años (ORa = 1,43; IC95%: 1,10– 1,86) y nunca haber fumado (ORa = 1,44; IC95%: 1,21–1,75), en comparación con los hombres, personas de ≥25 años y los fumadores/as. Durante el período de seguimiento, los/las estudiantes de Enfermería experimentaron diversas transiciones en su estado y patrón de consumo de tabaco. Entre los/las fumadores/as en el estudio basal (incluyendo tanto a los/las fumadores/as diarios/as y ocasionales), el 28,3% dejaron de fumar y el 60,8% redujeron su consumo de tabaco en al menos 5 cig/día. Los/las consumidores/as ocasionales presentaron una mayor probabilidad de dejar de fumar (ORa = 2,88, IC95% 1,49–5,58), pero, junto con los/las fumadores/as con baja dependencia ostentaron menor probabilidad de reducir el consumo, (ORa = 0,13, IC95% 0,06– 0,30 and ORa = 0,38, IC95% 0,16–0,89, respectivamente), en comparación con los/las fumadores/as diarios y los/las que reportaron una media o alta dependencia en el estudio basal. Además, el 12,1% de los/las fumadores/as diarios/as cambiaron a un consumo ocasional, mientras que el 36,2% de los/las fumadores/as ocasionales pasaron a consumo diario. Entre aquellos/as que fumaban exclusivamente cigarrillos, el 14,2% empezaron a consumir productos combinados, mientras que el 48,4% de los/las que hacían de forma inicial un consumo combinado pasaron a sólo cigarrillos. Por otra parte, de los/las nunca fumadores/as, el 4,6% iniciaron el consumo de tabaco en el seguimiento y el 23,2% de los/las exfumadores/as recayeron. A consecuencia de estas transiciones, la prevalencia global de fumadores/as disminuyó del 29,7% a 23,6% entre el estudio basal y el seguimiento. Sin embargo, las proporciones de fumadores/as diarios y ocasionales apenas variaron (62,0% y 38,0% en el basal y 63,6% y 36,4% en el seguimiento). La prevalencia de exfumadores/as aumentó de 13,1% a 19,4%, mientras que la prevalencia de nunca fumadores/as se mantuvo estable. Por otro lado, más del 50% de los/las estudiantes de Enfermería adquirieron actitudes positivas hacia el rol de los/las profesionales y las organizaciones sanitarias en el control del tabaquismo entre el estudio basal y el seguimiento. Esto fue más probable entre los/las nunca fumadores/as y los/las exfumadores/as (todas las ORa > 2,00) que entre los/las fumadores/as, pero menos probable entre los/las participantes de los últimos cursos del Grado de Enfermería (3º y 4º) (1º y 2º) (ORa = 0,64, 0,42–0,96) que los/las de los primeros cursos. Finalmente, más del 60% de los/las participantes pasaron de no haber recibido formación sobre tabaquismo durante su programa de estudios del grado de Enfermería a haberla recibido durante el seguimiento. Esto fue menos probable entre los/las estudiantes de los últimos cursos del Grado de Enfermería (3º y 4º) (todas las ORa < 0,50) y los/las nunca fumadores/as (todas las ORa < 0,70), en comparación con los/las participantes de los primeros cursos (1º y 2º) y los/las fumadores/as. CONCLUSIONES: Los/las estudiantes de Enfermería seguidos/as experimentaron diversos cambios en el estado y patrón de consumo de tabaco, actitudes y formación en tabaquismo entre el estudio basal y el seguimiento. En términos de participación, se observó que ser mujer, tener ≤19 años y fumador/a fueron factores predictores de seguimiento, lo que sugiere la importancia de estas variables en la continuidad de la participación en estudios de esta naturaleza. Además, el consumo ocasional de tabaco y una baja dependencia a la nicotina emergieron como factores determinantes en las transiciones en su estado y patrón de consumo de tabaco. Sumado a ello, los resultados revelaron que los/las participantes que estaban en los últimos cursos académicos en el estudio basal tuvieron menor probabilidad de adquirir actitudes positivas y formación en el seguimiento. Por otro lado, ser exfumador/a y nunca haber fumado se asoció con la adquisición de actitudes positivas, aunque también estuvo relacionado con la falta de formación en tabaquismo durante el período de seguimiento. En conjunto, estos hallazgos subrayan la urgente necesidad de implementar estrategias efectivas dirigidas a prevenir el consumo de tabaco, promocionar la cesación tabáquica, fortalecer la formación en tabaquismo y promover la visión de rol ejemplar entre los/las estudiantes de Enfermería. Estas acciones son fundamentales para abordar el problema persistente del tabaquismo y su impacto en la salud pública, especialmente en los/las futuros/as profesionales de la salud.
[cat] INTRODUCCIÓ: El consum de tabac continua sent el problema de salut pública més important, ja que representa la principal causa de morbiditat i mortalitat prevenible al món. Tot i conèixer-se les conseqüències del consum de tabac, aquest continua sent molt prevalent a molts països, entre els quals Espanya és un exemple notable. Els/les professionals de la salut, i especialment els/les infermers/es, exerceixen un rol fonamental en la prevenció i control del tabaquisme. Tot i això, és preocupant que molts/es d’aquests/es professionals presentin una alta prevalença de consum de tabac, així com deficiències en els seus coneixements, actituds i formació relacionats amb el tabaquisme. Aquestes limitacions interfereixen de manera negativa en la seva capacitat per implementar intervencions efectives per a la cessació tabàquica. La elevada prevalença de consum de tabac i la manca de coneixements, actituds i formació en tabaquisme també s’observen entre els/les estudiants d'Infermeria. No obstant, si bé aquests factors influiran en la seva futura pràctica professional com a infermers/es, en l’actualitat, no es disposa d’un coneixement detallat sobre l'evolució individual que experimenten els/les estudiants d'Infermeria al llarg de la seva formació universitària en relació amb aquestes variables, ni es coneixen els factors que influeixen en aquests canvis. OBJECTIU: Examinar els canvis en el consum de productes de tabac, els coneixements, la formació i les actituds relacionades amb el tabaquisme en una cohort d'estudiants d'Infermeria, comparant les dades obtingudes a l'estudi basal (2015–2016) amb les del seguiment (2018–2019). METODOLOGIA: Estudi prospectiu d´una cohort d´estudiants d´Infermeria de Catalunya (Espanya) realitzat entre els anys acadèmics 2015−2016 i 2018−2019. A l'estudi basal es va utilitzar un qüestionari en paper autoadministrat i, en el seguiment, es va fer servir un qüestionari similar administrat en línia. Les principals variables dependents es van definir de la manera següent: (i) participació en el seguiment (sí o no); (ii) transicions en l'estat i patró de consum de productes de tabac (iniciar el consum de tabac, recaure, deixar de fumar, passar de fumador/a diari/diària a ocasional i viceversa, passar de consum de només cigarretes a consum combinat i viceversa, canviar d'un producte a un altre i reduir el consum de cigarrets ≥5 cigarrets/dia (cig/dia) vs continuar amb el mateix estat o patró de consum de tabac basal); (iii) transicions en les actituds cap al rol dels/les professionals i organitzacions sanitàries en el control del tabaquisme (passar d'estar en desacord a l'estudi basal a estar en acord en el seguiment vs. continuar en desacord); i (iv) transicions en la formació rebuda durant el grau d'Infermeria sobre tabaquisme (passar de no haver rebut la formació a l'estudi basal a haver-la rebut en el seguiment vs. seguir sense haver- la rebut). Com a variables independents es van incloure les variables sociodemogràfiques i les característiques de consum de tabac en l'estudi basal i seguiment dels/les participants. En l'anàlisi descriptiu es van calcular les prevalences (%) i els corresponents intervals de confiança (IC) del 95%. En l'anàlisi bivariat, es va utilitzar la prova Chi-quadrat i el test exacte de Fisher per a les variables qualitatives i en l'anàlisi multivariat es van utilitzar models de regressió logística per calcular les odds ràtios ajustades (ORa) i els corresponents IC95%. RESULTATS: Dels/les 4.381 estudiants d'Infermeria de l'estudi basal, un total de 1.252 (25%) van participar en el seguiment. La probabilitat de participar en el seguiment va ser major en les persones amb les següents característiques: ser dona (ORa = 1,76; IC95%: 1,40–2,15), tenir ≤19 anys (ORa = 1,43; IC95 %: 1,10– 1,86) i mai haver fumat (ORa = 1,44; IC95%: 1,21–1,75), en comparació amb els homes, persones de ≥25 anys i els fumadors/es. Durant el període de seguiment, els/les estudiants d'Infermeria van experimentar diverses transicions en el seu estat i patró de consum de tabac. Entre els/les fumadors/es de l'estudi basal (incloent-hi tant els/les fumadors/es diaris/diàries i ocasionals), el 28,3% van deixar de fumar i el 60,8% van reduir el consum de tabac en almenys 5 cig/dia. Els/les consumidors/es ocasionals van presentar una major probabilitat de deixar de fumar (ORa = 2,88, IC95% 1,49–5,58), però, juntament amb els/les fumadors/es amb baixa dependència, van tenir menor probabilitat de reduir el consum, (ORa = 0,13, IC95% 0,06–0,30 and ORa = 0,38, IC95% 0,16–0,89, respectivament), en comparació dels/les fumadors/es diaris/diàries i els/les que van reportar una mitjana o alta dependència al estudi basal. A més, el 12,1% dels/les fumadors/es diaris/diàries van canviar a un consum ocasional, mentre que el 36,2% dels/les fumadors/es ocasionals van passar a consum diari. Entre aquells/es que fumaven exclusivament cigarrets, el 14,2% van començar a consumir productes combinats, mentre que el 48,4% dels/les que feien de forma inicial o consum combinat van passar a només cigarrets. D'altra banda, dels/les mai fumadors/es, el 4,6% van iniciar el consum de tabac en el seguiment i el 23,2% dels/les exfumadors/es van recaure. A conseqüència d'aquestes transicions, la prevalença global de fumadors/es va disminuir del 29,7% al 23,6% entre l'estudi basal i el seguiment. No obstant això, les proporcions de fumadors/es diaris/diàries i ocasionals amb prou feines van variar (62,0% i 38,0% al basal i 63,6% i 36,4% al seguiment). La prevalença d'exfumadors/es va augmentar del 13,1% al 19,4%, mentre que la prevalença de mai fumadors/es es va mantenir estable. D'altra banda, més del 50% dels/es estudiants d'Infermeria van adquirir actituds positives envers el rol dels/les professionals i les organitzacions sanitàries en el control del tabaquisme entre l'estudi basal i el seguiment. Això va ser més probable entre els/es mai fumadors/es i els/les exfumadors/es que entre els/les fumadors/es (totes les ORa > 2,00), però menys probable entre els/les participants dels darrers cursos del Grau d'Infermeria (3r i 4t) (ORa = 0,64, 0,42– 0,96) que els/les dels primers cursos (1r i 2n) . Finalment, més del 60% dels/les participants van passar de no haver rebut formació sobre tabaquisme durant el programa d'estudis del grau d'Infermeria a haver-la rebut durant el seguiment. Això va ser menys probable entre els/les estudiants dels darrers cursos del Grau d'Infermeria (3r i 4t) (totes les ORa < 0,50) i els/les mai fumadors/es (totes les ORa < 0,70) en comparació amb els/les participants dels primers cursos (1r i 2n) i els/les fumadors/es. CONCLUSIONS: Els/les estudiants d'Infermeria seguits van experimentar diversos canvis en l'estat i el patró de consum de tabac, actituds i formació en tabaquisme entre l'estudi basal i el seguiment. En termes de participació, es va observar que ser dona, ≤19 anys d'edat i fumador/a van ser predictors de seguiment. Cosa que suggereix la importància d'aquestes variables en la continuïtat de la participació en estudis d'aquesta naturalesa. A més, el consum ocasional i una baixa dependència a la nicotina van emergir com a factors determinants en les transicions en l'estat i patró de consum de tabac. Sumat a això, els resultats van mostrar que els/les participants que estaven en els darrers cursos acadèmics van tenir menor probabilitat d'adquirir actituds positives i formació en el seguiment. D’altra banda, ser exfumador/a i mai haver fumat es va associar amb l’adquisició d’actituds positives, encara que també es va relacionar amb la manca de formació en tabaquisme durant el període de seguiment. En conjunt, aquestes troballes subratllen la necessitat urgent d'implementar estratègies efectives adreçades a prevenir el consum de tabac, promocionar la cessació tabàquica, enfortir la formació en tabaquisme i promoure la visió de rol exemplar entre els/les estudiants d'Infermeria. Aquestes accions són fonamentals per abordar el problema persistent del tabaquisme i el seu impacte a la salut pública, especialment en els/les futurs/es professionals de la salut.
[eng] BACKGROUND: Tobacco use remains the most important public health problem, representing the leading cause of preventable morbidity and mortality worldwide. Despite the known consequences of tobacco use, it remains highly prevalent in many countries, Spain being a notable example. Health professionals, especially nurses, play a key role in the prevention and control of tobacco use. Nevertheless, it is of concern that many of these professionals have a high prevalence of tobacco use, as well as deficiencies in their knowledge, attitudes and training related to smoking. These limitations negatively affect their ability to implement effective smoking cessation interventions. The high prevalence of tobacco use and lack of smoking knowledge, attitudes, and training are also observed among nursing students. However, although these factors will influence their future professional practice as nurses, at present, there is no detailed knowledge about the individual evolution experienced by nursing students throughout their university education in relation to these variables, nor are the factors that influence these changes known. AIM: To examine changes in tobacco product use, knowledge, training, and attitudes towards smoking in a cohort of nursing students, comparing data obtained in the baseline (2015–2016) with those of the follow-up (2018–2019). METHODS: Prospective longitudinal study conducted among nursing students in Catalonia (Spain) between 2015-2016 and 2018-2019. At baseline, we used a self- administered paper-and-pencil questionnaire, and, at follow-up, we launched an online survey based in the baseline questionnaire. The main dependent variables were (i) participation in the follow-up (yes or no), (ii) transitions in smoking status and tobacco use patterns (smoking initiation, relapsing, quit smoking, switching from daily to nondaily smoking and vice versa, switching from cigarette-only consumption to poly-tobacco use and vice versa, switching from between products and reducing cigarette consumption ≥5 cigarettes/day (cig/day) vs. continuing with the same smoking status or tobacco use patterns of the baseline), (iii) transitions in attitudes towards the role of health professionals and organizations in tobacco control (switching from disagreement at baseline to agreement at follow-up vs. continuing to disagree), and (iv) transitions in the training received during the Bachelor’s Degree in Nursing on tobacco control (from not having received the training at baseline to having received it at follow- up vs. continuing without having received it). As independent variables, we included the sociodemographic variables and tobacco use characteristics at baseline and follow-up of the participants. In the descriptive analysis we calculated the prevalence (%) and the corresponding 95% confidence intervals (CI), in the bivariate analysis we used the Chi-square test and Fisher's exact test, and in the multivariate analysis we used logistic regression models to calculate the adjusted Odds Ratios (aOR) and their 95% CI. RESULTS: Of the 4,381 nursing students in the baseline study, a total of 1,252 (25%) participated in the follow-up. The likelihood of participating in follow-up was higher in those with the following characteristics: being female (ORa = 1.76; 95% CI: 1.40-2.15), being ≤19 years old (ORa = 1.43; 95% CI: 1.10-1.86), and never having smoked (ORa = 1.44; 95% CI: 1.21-1.75), compared with men, persons aged ≥25 years, and smokers. During the follow-up period, the nursing students experienced several transitions in their smoking status and tobacco use pattern. Among smokers at baseline (including both daily and occasional smokers), 28.3% quit smoking and 60.8% reduced their smoking by at least 5 cig/day. Occasional users were more likely to quit smoking (ORa = 2.88, 95%CI 1.49-5.58), but, together with smokers with low dependence, were less likely to reduce consumption (ORa = 0.13, 95%CI 0.06- 0.30 and ORa = 0.38, 95%CI 0.16-0.89, respectively), compared to daily smokers and those who reported medium or high dependence at baseline. In addition, 12.1% of daily smokers switched to occasional use, while 36.2% of occasional smokers switched to daily use. Among those who exclusively smoked cigarettes, 14.2% started to consume combined products, while 48.4% of those who initially smoked combined products switched to cigarettes only use. Of never smokers, 4.6% initiated tobacco use at follow-up and 23.2% of former smokers relapsed. As a result of these transitions, the overall prevalence of smoking decreased from 29.7% to 23.6% between baseline and follow-up. However, the proportions of daily and occasional smokers hardly changed (62.0% and 38.0% at baseline and 63.6% and 36.4% at follow-up). The prevalence of ex-smokers increased from 13.1% to 19.4%, while the prevalence of never smokers remained stable. On the other hand, more than 50% of the nursing students acquired positive attitudes towards the role of health professionals and organizations in smoking control between baseline and follow-up. This was more likely among never smokers and ex-smokers (all ORa > 2,00) than among smokers, but less likely among participants in the last years of the Bachelor’s Degree in Nursing (3rd and 4th) (ORa = 0,64, 0,42–0,96) than those in the first years (1st and 2nd). Finally, more than 60% of participants transitioned from not having received smoking education during their undergraduate nursing program to having received it during follow-up. This was less likely among students in the last years of the Bachelor’s Degree in Nursing (3rd and 4th) (all ORa < 0,50) and never smokers (totes les ORa < 0,70) compared to participants in the first years (1st and 2nd) and smokers. CONCLUSIONS: The followed nursing students experienced various changes in their smoking status and patterns, attitudes, and training in tobacco control between baseline and follow-up. Regarding participation, it was observed that being female, being ≤19 years old, and smoking were predictors of follow-up, suggesting the importance of these variables in the retention of this participants in such studies. In addition, occasional smoking and low nicotine dependence emerged as determinants of transition in smoking status and tobacco use patterns. In addition, the results revealed that participants who were in their last academic years at baseline were less likely to acquire positive attitudes and training at follow-up. On the other hand, being a former smoker and never having smoked was associated with the acquisition of positive attitudes, although it was also related to the lack of smoking training during the follow-up period. Overall, these findings underscore the urgent need to implement effective strategies aimed at preventing tobacco use, promoting smoking cessation, strengthening smoking education, and promoting exemplary role vision among nursing students. These actions are essential to address the persistent problem of tobacco use and its impact on public health, especially in future health professionals.
نوع الوثيقة: Dissertation/Thesis
وصف الملف: application/pdf
اللغة: Spanish; Castilian
URL الوصول: http://hdl.handle.net/10803/689753
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
رقم الانضمام: edstdx.10803.689753
قاعدة البيانات: TDX
ResultId 1
Header edstdx
TDX
edstdx.10803.689753
1412
3
Dissertation/ Thesis
dissertation
1411.81530761719
PLink https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&site=eds-live&scope=site&db=edstdx&AN=edstdx.10803.689753&custid=s6537998&authtype=sso
FullText Array ( [Availability] => 0 )
Array ( [0] => Array ( [Url] => http://hdl.handle.net/10803/689753# [Name] => EDS - TDX [Category] => fullText [Text] => View record in TDX [MouseOverText] => View record in TDX ) )
Items Array ( [Name] => Title [Label] => Title [Group] => Ti [Data] => Transiciones en el consumo de tabaco, actitudes y formaci&#243;n en tabaquismo en una cohorte de estudiantes de Enfermer&#237;a en Catalu&#241;a: Estudio ECTEC-S )
Array ( [Name] => Author [Label] => Authors [Group] => Au [Data] => &lt;searchLink fieldCode=&quot;AR&quot; term=&quot;%22Laroussy+El+Tayea%2C+Kenza%22&quot;&gt;Laroussy El Tayea, Kenza&lt;/searchLink&gt; )
Array ( [Name] => Author [Label] => Contributors [Group] => Au [Data] => University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ci&#232;ncies de la Salut )
Array ( [Name] => Author [Label] => Thesis Advisors [Group] => Au [Data] => Fern&#225;ndez Mu&#241;oz, Esteve&lt;br /&gt;Mart&#237;nez Mart&#237;nez, Cristina )
Array ( [Name] => TitleSource [Label] => Source [Group] => Src [Data] => TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) )
Array ( [Name] => Publisher [Label] => Publisher Information [Group] => PubInfo [Data] => Universitat de Barcelona, 2023. )
Array ( [Name] => DatePubCY [Label] => Publication Year [Group] => Date [Data] => 2023 )
Array ( [Name] => PhysDesc [Label] => Physical Description [Group] => PhysDesc [Data] => 280 p. )
Array ( [Name] => Subject [Label] => Subject Terms [Group] => Su [Data] => &lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Escoles+d&#39;infermeria%22&quot;&gt;Escoles d&#39;infermeria&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Escuelas+de+enfermer&#237;a%22&quot;&gt;Escuelas de enfermer&#237;a&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Nursing+schools%22&quot;&gt;Nursing schools&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Estudiants+universitaris%22&quot;&gt;Estudiants universitaris&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Estudiantes+universitarios%22&quot;&gt;Estudiantes universitarios&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22College+students%22&quot;&gt;College students&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22H&#224;bit+de+fumar%22&quot;&gt;H&#224;bit de fumar&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22H&#225;bito+de+fumar%22&quot;&gt;H&#225;bito de fumar&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Smoking%22&quot;&gt;Smoking&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Formaci&#243;%22&quot;&gt;Formaci&#243;&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Formaci&#243;n%22&quot;&gt;Formaci&#243;n&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Training%22&quot;&gt;Training&lt;/searchLink&gt;&lt;br /&gt;&lt;searchLink fieldCode=&quot;DE&quot; term=&quot;%22Ci&#232;ncies+de+la+Salut%22&quot;&gt;Ci&#232;ncies de la Salut&lt;/searchLink&gt; )
Array ( [Name] => Abstract [Label] => Description [Group] => Ab [Data] => Programa de Doctorat en Infermeria i Salut )
Array ( [Name] => Abstract [Label] => Description (Translated) [Group] => Ab [Data] => [spa] INTRODUCCI&#211;N: El consumo de tabaco sigue siendo el problema de salud p&#250;blica m&#225;s importante, ya que representa la principal causa de morbilidad y mortalidad prevenible a nivel mundial. A pesar de conocerse las consecuencias del consumo de tabaco, &#233;ste sigue siendo muy prevalente en muchos pa&#237;ses, entre los que Espa&#241;a es un ejemplo notable. Los/las profesionales de la salud, y en especial los/las enfermeros/as, desempe&#241;an un rol fundamental en la prevenci&#243;n y control del tabaquismo. No obstante, es preocupante que muchos de estos/as profesionales presenten una alta prevalencia de consumo de tabaco, as&#237; como deficiencias en sus conocimientos, actitudes y formaci&#243;n relacionados con el tabaquismo. Estas limitaciones interfieren de manera negativa en su capacidad para implementar intervenciones efectivas para la cesaci&#243;n tab&#225;quica. La elevada prevalencia de consumo de tabaco y la falta de conocimientos, actitudes y formaci&#243;n en tabaquismo tambi&#233;n se observan entre los/las estudiantes de Enfermer&#237;a. Sin embargo, si bien estos factores influir&#225;n en su futura pr&#225;ctica profesional como enfermeros/as, en la actualidad, no se dispone de un conocimiento detallado sobre la evoluci&#243;n individual que experimentan los/las estudiantes de Enfermer&#237;a a lo largo de su formaci&#243;n universitaria en relaci&#243;n con estas variables, ni se conocen los factores que influyen en estos cambios. OBJETIVOS: Examinar los cambios en el consumo de productos de tabaco, los conocimientos, la formaci&#243;n y las actitudes relacionadas con el tabaquismo en una cohorte de estudiantes de Enfermer&#237;a, comparando los datos obtenidos en el estudio basal (2015–2016) con los del seguimiento (2018–2019). METODOLOG&#205;A: Estudio prospectivo de una cohorte de estudiantes de Enfermer&#237;a de Catalu&#241;a (Espa&#241;a) realizado entre los a&#241;os acad&#233;micos 2015-2016 y 2018- 2019. En el estudio basal se utiliz&#243; un cuestionario en papel autoadministrado y, en el seguimiento, se emple&#243; un cuestionario similar administrado en l&#237;nea. Las principales variables dependientes se definieron de la siguiente manera: (i) participaci&#243;n en el seguimiento (s&#237; o no); (ii) transiciones en el estado y patr&#243;n de consumo de productos de tabaco (iniciar el consumo de tabaco, recaer, dejar de fumar, pasar de fumador/a diario/a a ocasional y viceversa, pasar de consumo de s&#243;lo cigarrillos a consumo combinado y viceversa, cambiar de un producto a otro y reducir el consumo de cigarrillos ≥5 cigarrillos/d&#237;a (cig/d&#237;a) vs. continuar con el mismo estado o patr&#243;n de consumo de tabaco que en la fase basal); (iii) transiciones en las actitudes hacia el rol de los/las profesionales y organizaciones sanitarias en el control del tabaquismo (pasar de estar en desacuerdo en el estudio basal a estar en acuerdo en el seguimiento vs. continuar en desacuerdo); y (iv) transiciones en la formaci&#243;n recibida durante el grado de Enfermer&#237;a sobre tabaquismo (pasar de no haber recibido la formaci&#243;n en el estudio basal a haberla recibido en el seguimiento vs. seguir sin haberla recibido). Como variables independientes se incluyeron las variables sociodemogr&#225;ficas y las caracter&#237;sticas de consumo de tabaco en el estudio basal y seguimiento de los/las participantes. En el an&#225;lisis descriptivo se calcul&#243; las prevalencias (%) y sus correspondientes intervalos de confianza (IC) del 95%. En el an&#225;lisis bivariado, se utiliz&#243; la prueba Chi-cuadrado y el test exacto de Fisher para las variables cualitativas y en el an&#225;lisis multivariado se utilizaron modelos de regresi&#243;n log&#237;stica para calcular las odds ratios ajustadas (ORa) y sus correspondientes IC95%. RESULTADOS: De los/las 4.381 estudiantes de Enfermer&#237;a del estudio basal, un total de 1.252 (25%) participaron en el seguimiento. La probabilidad de participar en el seguimiento fue mayor en las personas con las caracter&#237;sticas siguientes: ser mujer (ORa = 1,76; IC95%: 1,40–2,15), tener ≤19 a&#241;os (ORa = 1,43; IC95%: 1,10– 1,86) y nunca haber fumado (ORa = 1,44; IC95%: 1,21–1,75), en comparaci&#243;n con los hombres, personas de ≥25 a&#241;os y los fumadores/as. Durante el per&#237;odo de seguimiento, los/las estudiantes de Enfermer&#237;a experimentaron diversas transiciones en su estado y patr&#243;n de consumo de tabaco. Entre los/las fumadores/as en el estudio basal (incluyendo tanto a los/las fumadores/as diarios/as y ocasionales), el 28,3% dejaron de fumar y el 60,8% redujeron su consumo de tabaco en al menos 5 cig/d&#237;a. Los/las consumidores/as ocasionales presentaron una mayor probabilidad de dejar de fumar (ORa = 2,88, IC95% 1,49–5,58), pero, junto con los/las fumadores/as con baja dependencia ostentaron menor probabilidad de reducir el consumo, (ORa = 0,13, IC95% 0,06– 0,30 and ORa = 0,38, IC95% 0,16–0,89, respectivamente), en comparaci&#243;n con los/las fumadores/as diarios y los/las que reportaron una media o alta dependencia en el estudio basal. Adem&#225;s, el 12,1% de los/las fumadores/as diarios/as cambiaron a un consumo ocasional, mientras que el 36,2% de los/las fumadores/as ocasionales pasaron a consumo diario. Entre aquellos/as que fumaban exclusivamente cigarrillos, el 14,2% empezaron a consumir productos combinados, mientras que el 48,4% de los/las que hac&#237;an de forma inicial un consumo combinado pasaron a s&#243;lo cigarrillos. Por otra parte, de los/las nunca fumadores/as, el 4,6% iniciaron el consumo de tabaco en el seguimiento y el 23,2% de los/las exfumadores/as recayeron. A consecuencia de estas transiciones, la prevalencia global de fumadores/as disminuy&#243; del 29,7% a 23,6% entre el estudio basal y el seguimiento. Sin embargo, las proporciones de fumadores/as diarios y ocasionales apenas variaron (62,0% y 38,0% en el basal y 63,6% y 36,4% en el seguimiento). La prevalencia de exfumadores/as aument&#243; de 13,1% a 19,4%, mientras que la prevalencia de nunca fumadores/as se mantuvo estable. Por otro lado, m&#225;s del 50% de los/las estudiantes de Enfermer&#237;a adquirieron actitudes positivas hacia el rol de los/las profesionales y las organizaciones sanitarias en el control del tabaquismo entre el estudio basal y el seguimiento. Esto fue m&#225;s probable entre los/las nunca fumadores/as y los/las exfumadores/as (todas las ORa &gt; 2,00) que entre los/las fumadores/as, pero menos probable entre los/las participantes de los &#250;ltimos cursos del Grado de Enfermer&#237;a (3&#186; y 4&#186;) (1&#186; y 2&#186;) (ORa = 0,64, 0,42–0,96) que los/las de los primeros cursos. Finalmente, m&#225;s del 60% de los/las participantes pasaron de no haber recibido formaci&#243;n sobre tabaquismo durante su programa de estudios del grado de Enfermer&#237;a a haberla recibido durante el seguimiento. Esto fue menos probable entre los/las estudiantes de los &#250;ltimos cursos del Grado de Enfermer&#237;a (3&#186; y 4&#186;) (todas las ORa &lt; 0,50) y los/las nunca fumadores/as (todas las ORa &lt; 0,70), en comparaci&#243;n con los/las participantes de los primeros cursos (1&#186; y 2&#186;) y los/las fumadores/as. CONCLUSIONES: Los/las estudiantes de Enfermer&#237;a seguidos/as experimentaron diversos cambios en el estado y patr&#243;n de consumo de tabaco, actitudes y formaci&#243;n en tabaquismo entre el estudio basal y el seguimiento. En t&#233;rminos de participaci&#243;n, se observ&#243; que ser mujer, tener ≤19 a&#241;os y fumador/a fueron factores predictores de seguimiento, lo que sugiere la importancia de estas variables en la continuidad de la participaci&#243;n en estudios de esta naturaleza. Adem&#225;s, el consumo ocasional de tabaco y una baja dependencia a la nicotina emergieron como factores determinantes en las transiciones en su estado y patr&#243;n de consumo de tabaco. Sumado a ello, los resultados revelaron que los/las participantes que estaban en los &#250;ltimos cursos acad&#233;micos en el estudio basal tuvieron menor probabilidad de adquirir actitudes positivas y formaci&#243;n en el seguimiento. Por otro lado, ser exfumador/a y nunca haber fumado se asoci&#243; con la adquisici&#243;n de actitudes positivas, aunque tambi&#233;n estuvo relacionado con la falta de formaci&#243;n en tabaquismo durante el per&#237;odo de seguimiento. En conjunto, estos hallazgos subrayan la urgente necesidad de implementar estrategias efectivas dirigidas a prevenir el consumo de tabaco, promocionar la cesaci&#243;n tab&#225;quica, fortalecer la formaci&#243;n en tabaquismo y promover la visi&#243;n de rol ejemplar entre los/las estudiantes de Enfermer&#237;a. Estas acciones son fundamentales para abordar el problema persistente del tabaquismo y su impacto en la salud p&#250;blica, especialmente en los/las futuros/as profesionales de la salud.&lt;br /&gt;[cat] INTRODUCCI&#211;: El consum de tabac continua sent el problema de salut p&#250;blica m&#233;s important, ja que representa la principal causa de morbiditat i mortalitat prevenible al m&#243;n. Tot i con&#232;ixer-se les conseq&#252;&#232;ncies del consum de tabac, aquest continua sent molt prevalent a molts pa&#239;sos, entre els quals Espanya &#233;s un exemple notable. Els/les professionals de la salut, i especialment els/les infermers/es, exerceixen un rol fonamental en la prevenci&#243; i control del tabaquisme. Tot i aix&#242;, &#233;s preocupant que molts/es d’aquests/es professionals presentin una alta prevalen&#231;a de consum de tabac, aix&#237; com defici&#232;ncies en els seus coneixements, actituds i formaci&#243; relacionats amb el tabaquisme. Aquestes limitacions interfereixen de manera negativa en la seva capacitat per implementar intervencions efectives per a la cessaci&#243; tab&#224;quica. La elevada prevalen&#231;a de consum de tabac i la manca de coneixements, actituds i formaci&#243; en tabaquisme tamb&#233; s’observen entre els/les estudiants d&#39;Infermeria. No obstant, si b&#233; aquests factors influiran en la seva futura pr&#224;ctica professional com a infermers/es, en l’actualitat, no es disposa d’un coneixement detallat sobre l&#39;evoluci&#243; individual que experimenten els/les estudiants d&#39;Infermeria al llarg de la seva formaci&#243; universit&#224;ria en relaci&#243; amb aquestes variables, ni es coneixen els factors que influeixen en aquests canvis. OBJECTIU: Examinar els canvis en el consum de productes de tabac, els coneixements, la formaci&#243; i les actituds relacionades amb el tabaquisme en una cohort d&#39;estudiants d&#39;Infermeria, comparant les dades obtingudes a l&#39;estudi basal (2015–2016) amb les del seguiment (2018–2019). METODOLOGIA: Estudi prospectiu d&#180;una cohort d&#180;estudiants d&#180;Infermeria de Catalunya (Espanya) realitzat entre els anys acad&#232;mics 2015−2016 i 2018−2019. A l&#39;estudi basal es va utilitzar un q&#252;estionari en paper autoadministrat i, en el seguiment, es va fer servir un q&#252;estionari similar administrat en l&#237;nia. Les principals variables dependents es van definir de la manera seg&#252;ent: (i) participaci&#243; en el seguiment (s&#237; o no); (ii) transicions en l&#39;estat i patr&#243; de consum de productes de tabac (iniciar el consum de tabac, recaure, deixar de fumar, passar de fumador/a diari/di&#224;ria a ocasional i viceversa, passar de consum de nom&#233;s cigarretes a consum combinat i viceversa, canviar d&#39;un producte a un altre i reduir el consum de cigarrets ≥5 cigarrets/dia (cig/dia) vs continuar amb el mateix estat o patr&#243; de consum de tabac basal); (iii) transicions en les actituds cap al rol dels/les professionals i organitzacions sanit&#224;ries en el control del tabaquisme (passar d&#39;estar en desacord a l&#39;estudi basal a estar en acord en el seguiment vs. continuar en desacord); i (iv) transicions en la formaci&#243; rebuda durant el grau d&#39;Infermeria sobre tabaquisme (passar de no haver rebut la formaci&#243; a l&#39;estudi basal a haver-la rebut en el seguiment vs. seguir sense haver- la rebut). Com a variables independents es van incloure les variables sociodemogr&#224;fiques i les caracter&#237;stiques de consum de tabac en l&#39;estudi basal i seguiment dels/les participants. En l&#39;an&#224;lisi descriptiu es van calcular les prevalences (%) i els corresponents intervals de confian&#231;a (IC) del 95%. En l&#39;an&#224;lisi bivariat, es va utilitzar la prova Chi-quadrat i el test exacte de Fisher per a les variables qualitatives i en l&#39;an&#224;lisi multivariat es van utilitzar models de regressi&#243; log&#237;stica per calcular les odds r&#224;tios ajustades (ORa) i els corresponents IC95%. RESULTATS: Dels/les 4.381 estudiants d&#39;Infermeria de l&#39;estudi basal, un total de 1.252 (25%) van participar en el seguiment. La probabilitat de participar en el seguiment va ser major en les persones amb les seg&#252;ents caracter&#237;stiques: ser dona (ORa = 1,76; IC95%: 1,40–2,15), tenir ≤19 anys (ORa = 1,43; IC95 %: 1,10– 1,86) i mai haver fumat (ORa = 1,44; IC95%: 1,21–1,75), en comparaci&#243; amb els homes, persones de ≥25 anys i els fumadors/es. Durant el per&#237;ode de seguiment, els/les estudiants d&#39;Infermeria van experimentar diverses transicions en el seu estat i patr&#243; de consum de tabac. Entre els/les fumadors/es de l&#39;estudi basal (incloent-hi tant els/les fumadors/es diaris/di&#224;ries i ocasionals), el 28,3% van deixar de fumar i el 60,8% van reduir el consum de tabac en almenys 5 cig/dia. Els/les consumidors/es ocasionals van presentar una major probabilitat de deixar de fumar (ORa = 2,88, IC95% 1,49–5,58), per&#242;, juntament amb els/les fumadors/es amb baixa depend&#232;ncia, van tenir menor probabilitat de reduir el consum, (ORa = 0,13, IC95% 0,06–0,30 and ORa = 0,38, IC95% 0,16–0,89, respectivament), en comparaci&#243; dels/les fumadors/es diaris/di&#224;ries i els/les que van reportar una mitjana o alta depend&#232;ncia al estudi basal. A m&#233;s, el 12,1% dels/les fumadors/es diaris/di&#224;ries van canviar a un consum ocasional, mentre que el 36,2% dels/les fumadors/es ocasionals van passar a consum diari. Entre aquells/es que fumaven exclusivament cigarrets, el 14,2% van comen&#231;ar a consumir productes combinats, mentre que el 48,4% dels/les que feien de forma inicial o consum combinat van passar a nom&#233;s cigarrets. D&#39;altra banda, dels/les mai fumadors/es, el 4,6% van iniciar el consum de tabac en el seguiment i el 23,2% dels/les exfumadors/es van recaure. A conseq&#252;&#232;ncia d&#39;aquestes transicions, la prevalen&#231;a global de fumadors/es va disminuir del 29,7% al 23,6% entre l&#39;estudi basal i el seguiment. No obstant aix&#242;, les proporcions de fumadors/es diaris/di&#224;ries i ocasionals amb prou feines van variar (62,0% i 38,0% al basal i 63,6% i 36,4% al seguiment). La prevalen&#231;a d&#39;exfumadors/es va augmentar del 13,1% al 19,4%, mentre que la prevalen&#231;a de mai fumadors/es es va mantenir estable. D&#39;altra banda, m&#233;s del 50% dels/es estudiants d&#39;Infermeria van adquirir actituds positives envers el rol dels/les professionals i les organitzacions sanit&#224;ries en el control del tabaquisme entre l&#39;estudi basal i el seguiment. Aix&#242; va ser m&#233;s probable entre els/es mai fumadors/es i els/les exfumadors/es que entre els/les fumadors/es (totes les ORa &gt; 2,00), per&#242; menys probable entre els/les participants dels darrers cursos del Grau d&#39;Infermeria (3r i 4t) (ORa = 0,64, 0,42– 0,96) que els/les dels primers cursos (1r i 2n) . Finalment, m&#233;s del 60% dels/les participants van passar de no haver rebut formaci&#243; sobre tabaquisme durant el programa d&#39;estudis del grau d&#39;Infermeria a haver-la rebut durant el seguiment. Aix&#242; va ser menys probable entre els/les estudiants dels darrers cursos del Grau d&#39;Infermeria (3r i 4t) (totes les ORa &lt; 0,50) i els/les mai fumadors/es (totes les ORa &lt; 0,70) en comparaci&#243; amb els/les participants dels primers cursos (1r i 2n) i els/les fumadors/es. CONCLUSIONS: Els/les estudiants d&#39;Infermeria seguits van experimentar diversos canvis en l&#39;estat i el patr&#243; de consum de tabac, actituds i formaci&#243; en tabaquisme entre l&#39;estudi basal i el seguiment. En termes de participaci&#243;, es va observar que ser dona, ≤19 anys d&#39;edat i fumador/a van ser predictors de seguiment. Cosa que suggereix la import&#224;ncia d&#39;aquestes variables en la continu&#239;tat de la participaci&#243; en estudis d&#39;aquesta naturalesa. A m&#233;s, el consum ocasional i una baixa depend&#232;ncia a la nicotina van emergir com a factors determinants en les transicions en l&#39;estat i patr&#243; de consum de tabac. Sumat a aix&#242;, els resultats van mostrar que els/les participants que estaven en els darrers cursos acad&#232;mics van tenir menor probabilitat d&#39;adquirir actituds positives i formaci&#243; en el seguiment. D’altra banda, ser exfumador/a i mai haver fumat es va associar amb l’adquisici&#243; d’actituds positives, encara que tamb&#233; es va relacionar amb la manca de formaci&#243; en tabaquisme durant el per&#237;ode de seguiment. En conjunt, aquestes troballes subratllen la necessitat urgent d&#39;implementar estrat&#232;gies efectives adre&#231;ades a prevenir el consum de tabac, promocionar la cessaci&#243; tab&#224;quica, enfortir la formaci&#243; en tabaquisme i promoure la visi&#243; de rol exemplar entre els/les estudiants d&#39;Infermeria. Aquestes accions s&#243;n fonamentals per abordar el problema persistent del tabaquisme i el seu impacte a la salut p&#250;blica, especialment en els/les futurs/es professionals de la salut.&lt;br /&gt;[eng] BACKGROUND: Tobacco use remains the most important public health problem, representing the leading cause of preventable morbidity and mortality worldwide. Despite the known consequences of tobacco use, it remains highly prevalent in many countries, Spain being a notable example. Health professionals, especially nurses, play a key role in the prevention and control of tobacco use. Nevertheless, it is of concern that many of these professionals have a high prevalence of tobacco use, as well as deficiencies in their knowledge, attitudes and training related to smoking. These limitations negatively affect their ability to implement effective smoking cessation interventions. The high prevalence of tobacco use and lack of smoking knowledge, attitudes, and training are also observed among nursing students. However, although these factors will influence their future professional practice as nurses, at present, there is no detailed knowledge about the individual evolution experienced by nursing students throughout their university education in relation to these variables, nor are the factors that influence these changes known. AIM: To examine changes in tobacco product use, knowledge, training, and attitudes towards smoking in a cohort of nursing students, comparing data obtained in the baseline (2015–2016) with those of the follow-up (2018–2019). METHODS: Prospective longitudinal study conducted among nursing students in Catalonia (Spain) between 2015-2016 and 2018-2019. At baseline, we used a self- administered paper-and-pencil questionnaire, and, at follow-up, we launched an online survey based in the baseline questionnaire. The main dependent variables were (i) participation in the follow-up (yes or no), (ii) transitions in smoking status and tobacco use patterns (smoking initiation, relapsing, quit smoking, switching from daily to nondaily smoking and vice versa, switching from cigarette-only consumption to poly-tobacco use and vice versa, switching from between products and reducing cigarette consumption ≥5 cigarettes/day (cig/day) vs. continuing with the same smoking status or tobacco use patterns of the baseline), (iii) transitions in attitudes towards the role of health professionals and organizations in tobacco control (switching from disagreement at baseline to agreement at follow-up vs. continuing to disagree), and (iv) transitions in the training received during the Bachelor’s Degree in Nursing on tobacco control (from not having received the training at baseline to having received it at follow- up vs. continuing without having received it). As independent variables, we included the sociodemographic variables and tobacco use characteristics at baseline and follow-up of the participants. In the descriptive analysis we calculated the prevalence (%) and the corresponding 95% confidence intervals (CI), in the bivariate analysis we used the Chi-square test and Fisher&#39;s exact test, and in the multivariate analysis we used logistic regression models to calculate the adjusted Odds Ratios (aOR) and their 95% CI. RESULTS: Of the 4,381 nursing students in the baseline study, a total of 1,252 (25%) participated in the follow-up. The likelihood of participating in follow-up was higher in those with the following characteristics: being female (ORa = 1.76; 95% CI: 1.40-2.15), being ≤19 years old (ORa = 1.43; 95% CI: 1.10-1.86), and never having smoked (ORa = 1.44; 95% CI: 1.21-1.75), compared with men, persons aged ≥25 years, and smokers. During the follow-up period, the nursing students experienced several transitions in their smoking status and tobacco use pattern. Among smokers at baseline (including both daily and occasional smokers), 28.3% quit smoking and 60.8% reduced their smoking by at least 5 cig/day. Occasional users were more likely to quit smoking (ORa = 2.88, 95%CI 1.49-5.58), but, together with smokers with low dependence, were less likely to reduce consumption (ORa = 0.13, 95%CI 0.06- 0.30 and ORa = 0.38, 95%CI 0.16-0.89, respectively), compared to daily smokers and those who reported medium or high dependence at baseline. In addition, 12.1% of daily smokers switched to occasional use, while 36.2% of occasional smokers switched to daily use. Among those who exclusively smoked cigarettes, 14.2% started to consume combined products, while 48.4% of those who initially smoked combined products switched to cigarettes only use. Of never smokers, 4.6% initiated tobacco use at follow-up and 23.2% of former smokers relapsed. As a result of these transitions, the overall prevalence of smoking decreased from 29.7% to 23.6% between baseline and follow-up. However, the proportions of daily and occasional smokers hardly changed (62.0% and 38.0% at baseline and 63.6% and 36.4% at follow-up). The prevalence of ex-smokers increased from 13.1% to 19.4%, while the prevalence of never smokers remained stable. On the other hand, more than 50% of the nursing students acquired positive attitudes towards the role of health professionals and organizations in smoking control between baseline and follow-up. This was more likely among never smokers and ex-smokers (all ORa &gt; 2,00) than among smokers, but less likely among participants in the last years of the Bachelor’s Degree in Nursing (3rd and 4th) (ORa = 0,64, 0,42–0,96) than those in the first years (1st and 2nd). Finally, more than 60% of participants transitioned from not having received smoking education during their undergraduate nursing program to having received it during follow-up. This was less likely among students in the last years of the Bachelor’s Degree in Nursing (3rd and 4th) (all ORa &lt; 0,50) and never smokers (totes les ORa &lt; 0,70) compared to participants in the first years (1st and 2nd) and smokers. CONCLUSIONS: The followed nursing students experienced various changes in their smoking status and patterns, attitudes, and training in tobacco control between baseline and follow-up. Regarding participation, it was observed that being female, being ≤19 years old, and smoking were predictors of follow-up, suggesting the importance of these variables in the retention of this participants in such studies. In addition, occasional smoking and low nicotine dependence emerged as determinants of transition in smoking status and tobacco use patterns. In addition, the results revealed that participants who were in their last academic years at baseline were less likely to acquire positive attitudes and training at follow-up. On the other hand, being a former smoker and never having smoked was associated with the acquisition of positive attitudes, although it was also related to the lack of smoking training during the follow-up period. Overall, these findings underscore the urgent need to implement effective strategies aimed at preventing tobacco use, promoting smoking cessation, strengthening smoking education, and promoting exemplary role vision among nursing students. These actions are essential to address the persistent problem of tobacco use and its impact on public health, especially in future health professionals. )
Array ( [Name] => TypeDocument [Label] => Document Type [Group] => TypDoc [Data] => Dissertation/Thesis )
Array ( [Name] => Format [Label] => File Description [Group] => SrcInfo [Data] => application/pdf )
Array ( [Name] => Language [Label] => Language [Group] => Lang [Data] => Spanish; Castilian )
Array ( [Name] => URL [Label] => Access URL [Group] => URL [Data] => &lt;link linkTarget=&quot;URL&quot; linkTerm=&quot;http://hdl.handle.net/10803/689753&quot; linkWindow=&quot;_blank&quot;&gt;http://hdl.handle.net/10803/689753&lt;/link&gt; )
Array ( [Name] => Copyright [Label] => Rights [Group] => Cpyrght [Data] => L&#39;acc&#233;s als continguts d&#39;aquesta tesi queda condicionat a l&#39;acceptaci&#243; de les condicions d&#39;&#250;s establertes per la seg&#252;ent llic&#232;ncia Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ )
Array ( [Name] => AN [Label] => Accession Number [Group] => ID [Data] => edstdx.10803.689753 )
RecordInfo Array ( [BibEntity] => Array ( [Languages] => Array ( [0] => Array ( [Text] => Spanish; Castilian ) ) [PhysicalDescription] => Array ( [Pagination] => Array ( [PageCount] => 280 ) ) [Subjects] => Array ( [0] => Array ( [SubjectFull] => Escoles d'infermeria [Type] => general ) [1] => Array ( [SubjectFull] => Escuelas de enfermería [Type] => general ) [2] => Array ( [SubjectFull] => Nursing schools [Type] => general ) [3] => Array ( [SubjectFull] => Estudiants universitaris [Type] => general ) [4] => Array ( [SubjectFull] => Estudiantes universitarios [Type] => general ) [5] => Array ( [SubjectFull] => College students [Type] => general ) [6] => Array ( [SubjectFull] => Hàbit de fumar [Type] => general ) [7] => Array ( [SubjectFull] => Hábito de fumar [Type] => general ) [8] => Array ( [SubjectFull] => Smoking [Type] => general ) [9] => Array ( [SubjectFull] => Formació [Type] => general ) [10] => Array ( [SubjectFull] => Formación [Type] => general ) [11] => Array ( [SubjectFull] => Training [Type] => general ) [12] => Array ( [SubjectFull] => Ciències de la Salut [Type] => general ) ) [Titles] => Array ( [0] => Array ( [TitleFull] => Transiciones en el consumo de tabaco, actitudes y formación en tabaquismo en una cohorte de estudiantes de Enfermería en Cataluña: Estudio ECTEC-S [Type] => main ) ) ) [BibRelationships] => Array ( [HasContributorRelationships] => Array ( [0] => Array ( [PersonEntity] => Array ( [Name] => Array ( [NameFull] => Laroussy El Tayea, Kenza ) ) ) ) [IsPartOfRelationships] => Array ( [0] => Array ( [BibEntity] => Array ( [Dates] => Array ( [0] => Array ( [D] => 05 [M] => 12 [Type] => published [Y] => 2023 ) ) ) ) ) ) )
IllustrationInfo