يعرض 1 - 20 نتائج من 200 نتيجة بحث عن '"the Magnanimous"', وقت الاستعلام: 0.72s تنقيح النتائج
  1. 1
    Academic Journal
  2. 2
    Academic Journal
  3. 3
    Academic Journal
  4. 4
    Academic Journal
  5. 5
    Academic Journal
  6. 6
  7. 7
    Academic Journal

    المؤلفون: ANDREA PERGOLA

    المساهمون: Pergola, Andrea

    Relation: volume:12; issue:III; firstpage:41; lastpage:63; numberofpages:23; journal:RIME – RIVISTA DELL’ISTITUTO DI STORIA DELL’EUROPA MEDITERRANEA; https://hdl.handle.net/11584/376663; https://rime.cnr.it/index.php/rime/article/view/721

  8. 8
    Academic Journal
  9. 9
  10. 10
    Academic Journal
  11. 11
    Academic Journal
  12. 12
    Academic Journal

    المؤلفون: Fulvio Delle Donne

    المساهمون: DELLE DONNE, Fulvio

    Relation: info:eu-repo/semantics/altIdentifier/wos/WOS:000893179700010; volume:16; firstpage:287; lastpage:303; numberofpages:17; journal:IMAGO TEMPORIS; https://hdl.handle.net/11563/161189; info:eu-repo/semantics/altIdentifier/scopus/2-s2.0-85149937515; https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/84056

  13. 13
    Academic Journal
  14. 14
    eBook
  15. 15
  16. 16
    Academic Journal

    المؤلفون: Orts-Ruiz, Francesc

    وصف الملف: application/pdf

    Relation: Antes del orientalismo: figuras de la alteridad en el Mediterráneo de la Edad Moderna. Del enemigo interno a la amenaza turca; POTESTAS. Estudios del Mundo Clásico e Historia del Arte, Vol.19 (2021); Orts Ruiz, F. (2021). Un rey, un mar y dos ciudades. Las entradas de Alfonso el Magnánimo en Valencia (1424) y Nápoles (1443). Transferencias e influencias de ida y vuelta . POTESTAS. Estudios Del Mundo Clásico E Historia Del Arte, (19). https://doi.org/10.6035/Potestas.2021.19.1; http://hdl.handle.net/10234/196143; https://doi.org/10.6035/Potestas.2021.19.1

  17. 17
    Academic Journal

    المؤلفون: Delle Donne, Fulvio

    وصف الملف: application/pdf

    Relation: Translat Library; Vol. 3, article 1 (2021); https://ddd.uab.cat/record/266749; urn:10.7275/54ay-6w23; urn:oai:ddd.uab.cat:266749; urn:oai:scholarworks.umass.edu:tl-1018; urn:oai:tl:id:446; urn:articleid:26047438v3n1p6

  18. 18
    Academic Journal

    المؤلفون: García Marsilla, Juan Vicente

    المصدر: En la España Medieval; Vol. 44 (2021); 169-191 ; 1988-2971 ; 0214-3038

    وصف الملف: application/pdf

    Relation: https://revistas.ucm.es/index.php/ELEM/article/view/70832/4564456557440; Abulafia, David, La Guerra de los Doscientos Años. Aragón, Anjou y la lucha por el Mediterráneo, Barcelona: Pasado y Presente, 2018. Alisio, Giancarlo, Bertelli, Sergio, y Pinelli, Antonio, Arte e política tra Napoli e Firenze. Un cassone per il trionfo d’Alfonso di Aragona, Módena: Panini, 2006. Astor Landete, Marisa, Indumentaria e imagen. Valencia en los siglos XIV y XV, Valencia: Ayuntamiento de Valencia, 1999. Barreto, Joana, La Majesté en images. Portraits du pouvoir dans la Naples des Aragon, Roma: École Française de Rome, 2013. Becadelli “il Panormita”, Antonio, Dels fets e dits del gran rey Alfonso, versió catalana del segle XV de Jordi de Centelles, ed. de Eulàlia Duran, texto latino de Mariàngela Vilallonga, Barcelona: Barcino, 1990. –, “Dichos y hechos del rey don Alonso, versión castellana de Juan de Molina (1527)”, edición de Olga Muñoz, Revista Lemir, 4 (2000) [en línea], disponible en: https://parnaseo.uv.es/lemir/Textos/Dichos/Index.htm. Boucheron, Patrick, Conjurer la peur. Essai sur la force politique des images, Sienne, 1338, París: Seuil, 2013. Bridgeman, Jane, “Ambrogio Lorenzetti’s dancing maidens: a case of mistaken identity”, Apollo, 133 (1991), pp. 245-251. Callmann, Ellen, “The Triumphal Entry into Naples of Alfonso I”, Apollo, 1 (1979), p. 24-31. Capilla Aledón, Gema Belia, “Alfonso V el Magnánimo y el Siti Perillós (1422-1458)”, Scripta. Revista Internacional de Literatura y Cultura Medieval y Moderna, 9 (2017), pp. 81-112. –, Poder y representación en la figura de Alfonso el Magnánimo (1416-1458), Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 2019. Cárcel Ortí, María Milagros, y García Marsilla, Juan Vicente, (eds.), Documents de la pintura valenciana medieval i moderna IV. Llibre de l’entrada de Ferran d’Antequera, Valencia: PUV, 2013. Carrasco García, Gonzalo, “Ritual político, antropología e historiografía bajomedieval hispánica”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie III. Historia Medieval, 30 (2017), pp. 121-192. Carrasco Manchado, Ana Isabel; “Las entradas reales en la Corona de Castilla: pacto y diálogo político en torno a la apropiación simbólica del espacio urbano”, en Patrick Boucheron y Jean-Philippe Genet (dirs.), Marquer la ville. Signes, traces, empreintes du pouvoir (XIIIe- XVIe siècle), París, Éditions de la Sorbonne, 2013, pp. 191-217. Castro, Teresa de, “El tratado sobre el vestir, calzar y comer del arzobispo Hernando de Talavera”, Espacio, Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, 14 (2001), pp. 11-92. Chamorro Esteban, Alfredo, “El palio: un instrumento político en las ceremonias barcelonesas de los siglos XVI y XVII”, en María José Pérez Álvarez y Alfredo Martín García (eds.), Campo y campesinos en la España Moderna. Culturas políticas en el mundo hispano, Madrid: Fundación Española de Historia Moderna, 2012, pp. 1863-1873. Chilà, Roxane, “La disciplina sociale alla corte del Magnanimo (1442-1458)”, en Fulvio Delle Donne y Antonietta Iacono, Linguaggi e ideologie del rinascimento monarchico aragonese (1442-1503). Forme della leggitimazzione e sistemi de governo, Nápoles: CESURA, 2018, pp. 179-194. Conde y Delgado de Molina, Rafael, “Orfebrería impignorada por Alfonso el Magnánimo en Nápoles en 1421”, Aragón en la Edad Media, 16 (2000), pp. 185-196. Coronado Schwindt, Gisela, “Las entradas reales en el reino de Castilla hacia el final de la Edad Media: el universo sonoro del poder”, Mirabilia, 29/2, (2019) [en línea], disponible en: https://www.raco.cat/index.php/Mirabilia/article/view/360920/455764 Crouzet-Pavan, Élisabeth, Renacimientos italianos (1380-1500), Valencia: PUV, 2014. De Grassis, Angelo, Oratio panigerica dicta domino Alfonso, ed. de Fulvio Delle Donne, Roma: Istituto Storico Italiano per il Medio Evo, 2006. Delle Donne, Fulvio, Il Trionfo, l’incoronazione mancata. La celebrazione letteraria: i paradigmi della propaganda di Alfonso il Magnanimo, Florencia: Leo S. Olschki Editore, 2011. Domenge Mesquida, Joan, “La gran sala de Castelnuovo Memoria del Alphonsi regis triumphus”, en Gemma Teresa Colesanti (ed.), Le usate leggiadrie. I cortei, le cerimonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra il XV e XVI secolo, Montella: Centro Francescano di Studi sul Mediterraneo, 2010, pp. 290-338. –, “Las joyas emblemáticas de Alfonso el Magnánimo”, Anales de Historia del Arte, 24 (2014), pp. 99-117. Eiximenis, Francesc, Lo Crestià, edición y selección de Albert Hauf, Barcelona: Edicions 62 i la Caixa, 1983. Ettari, Francesco, “El Giardeno di Marino Jonata Agnonese”, Giornale Napoletano di Filosofia e Lettere, Scienze Morali e Politiche, 32-33 (1885), pp. 772-842. Facio, Bartolomeo, De Rebus Gestis ab Alphonso primo Neapolitanorum rege commentariorum libri decem, Lyon: Herederos de Sebastiano Grifi, 1562. Ferraiolo, Cronaca, ed. de Rosario Collucia, Florencia: Accademia della Crusca, 1987. García Marsilla, Juan Vicente, “La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents”, Seu Vella: Anuari d’Història i Cultura, 3 (2001), pp. 13-54. –, “Vestir el poder. Indumentaria e imagen en las cortes de Alfonso el Magnánimo y María de Castilla”, Res Publica, 18 (2007), pp. 353-373. –, “Ordenando el lujo. Ideología y normativa suntuaria en las ciudades valencianas (siglos XIV y XV)”, en Sophie Brouquet y Juan Vicente García Marsilla (eds.), Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos XIV y XV, Valencia: PUV, 2015, pp. 561-591. –, “La moda no es capricho. Mensajes y funciones del vestido en la Edad Media”, Vínculos de Historia, 6 (2017), pp. 71-88. –, “Dressing the King and the Beggar. The Various Levels of the Textile Market and their Prices in Medieval Valencia (13th-15th Centuries)”, en I prezzi delle cose nell’età preindustriale, Florencia: Firenze University Press, 2017, pp. 57-86. –, “Los colores del textil. Los tintes y el teñido de los paños en la Valencia medieval », en Guido Castelnuovo y Sandrine Victor (eds.), L'Histoire à la source: acter, compter, enregistrer (Catalogne, Savoie, Italie, XII e -XV e siècle) Mélanges offerts à Christian Guilleré Volume 1, Chambéry: Université Savoie-Mont Blanc, 2017, pp. 283-315. –, “1443. L’entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols”, en Borja de Riquer, Història Mundial de Catalunya, Barcelona: Edicions 62, 2018, pp. 293-299. –, “El traje nuevo del rey. Los proveedores italianos de la corte de Alfonso el Magnánimo”, en Alexandra Beauchamp, Antoni Furió, Germán Gamero Igea y María Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, Valencia: PUV, 2019, pp. 151-167. Ladero Quesada, Miguel Ángel, Las fiestas en la cultura medieval, Barcelona: Debate, 2004. Macinghi degli Strozzi, Alessandra, Lettere di una gentildona fiorentina del secolo XV ai figliuoli esuli, edición de Cesare Guasti, Florencia: Sansoni, 1877. Madurell Marimón, Josep Maria, Mensajeros barceloneses en la corte de Nápoles de Alfonso V de Aragón, 1435-1458, Barcelona: CSIC, 1963. Massip, Francesc, “Imagen y espectáculo del poder real en la entronización de los Trastámara (1414)”, en El poder real en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Actas del XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón (Jaca 1993), Zaragoza: Gobierno de Aragón, Departamento de Educación, Cultura y Deporte, 1996, t. I. 3, pp. 371-386. –, “De ritu social a espectacle del poder: l’entrada triomfal d’Alfons el Magnànim a Nàpols (1443), entre la tradició catalana i la innovació humanística”, en XVI Congresso Internazionale di Storia della corona di Aragona. Celebrazione Alfonsine, Nápoles: Paparo Edizione, 2000, pp. 1859-1889. –, A cos de rei. Festa cívica i espectacle del poder reial a la Corona d’Aragó, Valls: Cossetània, 2010. Miralles, Melcior, Crònica i Dietari del Capellà d’Alfons el Magnànim, ed. de Mateu Rodrigo Lizondo, Valencia: PUV, 2011. Molina Acevedo, Luis Carlos, Armiño: simbolismo, Berlín: GD Publishing, 2016 [ed. digital], formato e-book. Molina Figueras, Joan, “De la historia al mito. La construcción de la memoria escrita y visual de la entrada triunfal de Alfonso V de Aragón en Nápoles (1443)”, Codex Aquilarensis, 31 (2015), pp. 201-232. –, “Belleza y memoria en la corte napolitana de Alfonso V de Aragón (1442-1458)”, Codex Aquilarensis, 35 (2019), pp. 201-222. Montadon, Alain (dir.), Pour une histoire des traités de savoir-vivre en Europe, Clermont-Ferrand : Association des Publications de la Faculté des Lettres et Sciences Humaines de Clermont-Ferrand, 1994. Monti, Giovanni Maria, “Il trionfo di Alfonso I d’Aragona in una descrizione contemporanea”, Archivio Scientifico del Reale Istituto Superiore di Scienze Economiche e Commerciali di Bari, VI (1931-1932), pp. 3-15. Muzzarelli, Maria Giuseppina, “I più gentigli panni”. Valore economico, sociale e simbolico delle vesti alla fine del Medioevo”, en Gemma Teresa Colesanti (ed.), Le usate leggiadrie. I cortei, le cerimonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra il XV e XVI secolo, Montella: Centro Francescano di Studi sul Mediterraneo, 2010, pp. 19-31. Narbona Vizcaíno, Rafael, “Las fiestas reales en Valencia entre la Edad Media y la Edad Moderna (siglos XIV-XVII)”, Pedralbes. Revista d’Història Moderna, 13-2 (1993), pp. 463-472. Navarro, Germán, e Igual, David, La tesorería general y los banqueros de Alfonso V el Magnánimo, Castellón: Sociedad Castellonense de Cultura, 1994. Novak Klemenčič, Renata, “Artistic Exchange between Dubrovnik and Naples in the time of Alfonso d’Aragona”, Convivium, 5/1 (2018), pp. 170-184. Orts-Ruiz, Francesc, “Ab trascendent e visceral gotg e profunda alegria: Las celebraciones por la entrada de Fernando I de Aragón en Valencia (1414)”, Ars Longa. Cuadernos de Arte, 28 (2019), pp. 31-42. Pandoni, Porcellio, Il Trionfo di Alfonso I d’Aragona cantato da Porcellio, ed. de Vincenzo Nociti, Rossano, 1885. Pastoreau, Michel, Vert. Histoire d’un coleur, París: Beaux-Livres, 2013. Pellegrino, Gaspare, Historia Alphonsi primi regis, edición de Fulvio delle Donne, Florencia: Sismel, 2007. Piponnier, Françoise, y Mane, Perrine, Dress in Medieval Ages, New Haven, Londres: Yale University Press, 1997. Raufast Chico, Miguel, “¿Un mismo ceremonial para dos dinastías? Las entradas reales de Martín el Humano (1397) y Fernando I (1412) en Barcelona”, En la España Medieval, 30 (2007), pp. 91-130. –, “Ceremonia y conflicto: entradas reales en Barcelona en el contexto de la guerra civil catalana (1460-1473)”, Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), pp. 1037- 1085. Ronzoni, Alessandra, La poesia politico-encomiastica aragonese: modelli, generi, temi, tesis doctoral inédita, Università degli Studi di Milano, 2013. Rosario Torrejón, Carme, La reina María de Castella i el seu paper en la cultura i la promoció artística del segle XV a la Corona d’Aragó, tesis doctoral inédita, Universitat de València, 2019. Ruiz i Quesada, Francesc, “La incidencia de las fuentes escritas en la iconografía del retablo de Santo Domingo de Silos, de Bartolomé Bermejo”, Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 23 (2009), pp. 33-53. Russo, Enza, “I consumi della corte nel bilancio della tesoreria napoletana di Alfonso il Magnanimo (1446-1447)”, en Alexandra Beauchamp, Antoni Furió, Germán Gamero Igea y María Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, Valencia: PUV, 2019, pp. 207-221. Ryder, Alan, Alfonso el Magnánimo, Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 2008, 1ª ed. 1976. Salicrú, Roser, “La coronació de Ferran d’Antequera: l’organització i les preparatius de la festa”, Anuario de Estudios Medievales, 25 (1995), pp. 699-759. Serra Desfilis, Amadeo, “È cosa catalana. la Gran Sala de Castel Nuovo en el contexto mediterráneo”, Annali di Architettura: rivista del Centro Internazionale di Studi di Architettura “Andrea Palladio”, 12 (2000), pp. 7-16. Summonte, Antonio, Historia della città e regno di Napoli, Nápoles: Antonio Bulifon, 1675. Vecellio, Cesare, Vecellio’s Renaissance Costume Book, Nueva York: Dover Publications, 1977. Ventura i Subirats, Jordi, “Equivalencia de las monedas castellanas en la Corona de Aragón, en tiempos de Fernando el Católico”, Medievalia, 10 (1992), pp. 495-514. Vicente Pedraz, Miguel, “El imaginario corporal del “Libro de los estados”. Representaciones somáticas de la sociedad y representaciones sociales del cuerpo en la obra política de Don Juan Manuel”, Studia Historica. Historia Medieval, 12 (1994), pp. 133-187. Vidal Franquet, Jacobo, “La cámara real de María de Castilla: sus joyas y otras delicias suntuarias”, Anales de Historia del Arte, 24 (2014), pp. 593-610. Weiditz, Conrad, El Libro de los trajes, Valencia: Ediciones Grial, 2001.; https://revistas.ucm.es/index.php/ELEM/article/view/70832

  19. 19
    Book

    المؤلفون: Cotta-Schönberg, Michael von

    المساهمون: Royal Danish Library, Scholars' Press

    المصدر: https://hal.archives-ouvertes.fr/hal-01588891 ; Scholars' Press. 2019, 9786138915102.

    Time: 1450-1452, 15th century

  20. 20
    Book

    المؤلفون: Alessandro Silvestri

    المساهمون: Kristen Poole e Suzanne Sutherland, Silvestri, Alessandro

    مصطلحات موضوعية: The Renaissance age was pivotal for the organization and development of European polities’ fiscal systems. Because of the increasing costs of war and bureaucracy, rulers were in constant need of income. They had to organize systems of direct taxation that ensured regular and expected revenues to supplement the irregular income from indirect taxes and levies of various origins. The fiscal development of the Kingdom of Sicily was not different from that of other Renaissance monarchies and republics, except for its late development of regular direct taxation. For a long time, Sicilian monarchs largely relied on indirect taxation, continuing the fiscal policy established in previous centuries. These revenues were higher by far than those from occasional direct collections of money (collette) because the Crown possessed a huge royal demesne (i.e., towns, lands, and incomes pertaining to the monarchy). This meant sovereigns received significant income generated by customs duties and tolls paid at the urban level, as well as from various other levies, such as those imposed on the aristocracy, the church, and the island’s Jewish community. In addition to this, a few decades after the island lost its political independence (1409) and became a constituent member of the Crown of Aragon, a union of territories that also included the kingdoms of Aragon, Majorca, Sardinia, and Valencia, the Principality of Barcelona, as well as the realm of Naples between 1442 and 1458 and then from 1504 onward. Under Alfonso V of Aragon (1416–58), called the Magnanimous, the Sicilian parliament began periodically granting the Crown an amount of money (donativum, i.e., donation) in exchange for various demands on the king, de facto following the model of the Iberian parliamentary assemblies. This direct taxation allowed the monarch to receive a regular income as the donation was paid in instalments by the three estates that made up parliament (the baronial, the ecclesiastical, and the urban estates). In turn, a group of parliamentary members called deputati [deputies] administered the revenue collection on behalf of parliament, also precisely establishing the sum to be paid by the members of each estate, at the urban level

    Time: the Crown obtained even larger sums from taxes on the wheat trade. A regular system of direct taxation was introduced in Sicily only in the mid-fifteenth century, although they suffered significant deterioration from the seventeenth century onward