يعرض 1 - 20 نتائج من 311 نتيجة بحث عن '"Costa-García, José Manuel"', وقت الاستعلام: 0.56s تنقيح النتائج
  1. 1
    Academic Journal
  2. 2
    Academic Journal
  3. 3
    Academic Journal
  4. 4
    Academic Journal

    المصدر: Archivo Español de Arqueología; Vol. 97 (2024): Online first; 701 ; Archivo Español de Arqueología; Vol. 97 (2024): Número en curso; 701 ; 1988-3110 ; 0066-6742 ; 10.3989/aespa.2024.v97

    وصف الملف: text/html; application/pdf; text/xml

    Relation: https://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/view/701/861; https://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/view/701/862; https://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/view/701/863; Abásolo, J. A. (1998). “La ciudad de Segisamo”. En: Rodríguez Colmenero, A. (Ed.). Los Orígenes de la Ciudad en el Noroeste Hispánico. Actas del Congreso Internacional. Lugo 15-18 de mayo de 1996. Lugo, Deputación de Lugo. Vol. I, pp. 585-598.; Abásolo, J. A. y García, R. (1993). Excavaciones en Sasamón (Burgos). Madrid: Ministerio de Cultura, Instituto de Conservación y Restauración de Bienes Culturales.; Ariño Gil, E. (2013). “El hábitat rural en la Península Ibérica entre finales del siglo IV y principios del VIII: un ensayo interpretativo”. Antiquité tardive : revue internationale d’histoire et d’archéologie, 21, pp. 93-123.; Bohigas Roldán, R., Ruiz Vélez, I. y Lecanda Esteban, J. Á. (2001). “Tejeda y el control político del territorio del norte burgalés en época tardorromana, visigoda, alto y plenomedieval”. En: Actas del V Congreso de Arqueología Medieval Española. Valladolid: Consejería de Educación y Cultura, pp. 49-56.; Carmona Ballestero, E., Cortés Bárcena, C., García Rojo, A., Vega Maeso, C. y Conde Moreno, J. F. (2020). “Vegas Negras (Huérmeces, Burgos): Análisis de evidencias a partir de las imágenes aéreas y la prospección de superficie”. En: Martínez, R., Nogales, R. y Rodà, I. (Eds.). Congreso Internacional. Las Villas Romanas Bajoimperiales de Hispania. Actas. Palencia: Diputación Provincial de Palencia, pp. 163-172.; Carneiro, A. (2017). “O final das villae na Lusitania Romana. O exemplo da Horta da Torre (Fronteira)”. Urbs Regia, 2, pp. 56-59.; Castresana López, Á. (2015). Corpus inscriptionum christianarum et mediaevalium provinciae burgensis: ss. IV-XIII. London: Archeopress.; Chavarría Arnau, A. (2004). “Romanos y visigodos en el valle del Duero (siglos V-VIII)”. Lancia: revista de prehistoria, arqueología e historia antigua del noroeste peninsular, 6, pp. 187–204.; Chavarría Arnau, A. (2006). “Aristocracias tardoantiguas y cristianización del territorio (siglos IV-V): ¿otro mito historiografico?”. Rivista di archeologia cristiana, 82, pp. 201-230.; Chavarría Arnau, A. (2007). El final de las villae en Hispania (siglos IV- VII). Turnhout: Brepols.; Chavarría Arnau, A. (2015). “Tumbas e iglesias en la Hispania tardoantigua”. En: Sabaté i Curull, F. y Brufal Sucarrat, J. (Eds.). Arqueologia medieval: Els espais sagrats. Lleida: Pagès, pp. 13-45.; Corsi, C. (2000). “Stazione stradali e cursus publicus. Note di tipologia dell’ insediamento lungo la viabilità romana. Orizzonti”. Rassegna di archeologia, I, pp. 243-252.; Costa-García, J. M. y García Sánchez, J. (en prensa). “The siege of Cerro Castarreño. Assessing the impact of Rome on the transformation of an archaeological landscape between the River Duero valley and the Cantabrian Mountains (Spain)”. En: H. van Enckevort, M. Driessen, E. Graafstal, T. Hazenberg, T. Ivleva, y C. van Driel-Murray (eds.), Strategy and structures along the Roman frontier (Limes XXV Volume 2). Nijmegen Sidestone Press.; Del Olmo, J. (2017). Arqueología aérea en Castilla y León. Valladolid: Alfredo Castro Castro.; Didierjean, F. (2015). “Trazas de actividad militar: metodología crítica de la investigación”. En: Camino Mayor, J., Peralta Labrador, E. y Torres Martínez, J. F. (Eds.). Las guerras astur-cántabras: primer encuentro arqueológico, Gijón, 2-4 de octubre de 2014. Gijón: KRK, pp. 293-304.; Didierjean, F. y Abásolo, J. A. (2007). “La vía Aquitana. Aportaciones de la fotografía aérea”, En: Navarro Caballero, M., Palao Vicente, J. J. y Magallón Botaya, M. Á. (Eds.). Villes et territoires dans le bassin du Douro á l'époque romaine: actes de la table-ronde. Bourdeaux: Ausonius, pp. 395-427.; Didierjean, F., Morillo Cerdán, A. y Petit-Aupert, C. (2014). “Traces de guerres, traces de paix armée: l’apport de quatre campagnes de prospection aérienne dans le nord de l’Espagne”. En: Cadiou, F. y Navarro Caballero, M. (Eds.). La guerre et ses traces: conflits et sociétés en Hispanie à l’époque de la conquête romaine (IIIe-Ier s. a. C.). Bordeaux: Ausonios. pp. 149-180.; Espinosa Ruiz, U. (2019). La iglesia tardoantigua de Parpalinas, La iglesia tardoantigua de Parpalinas: (Pipaona de Ocón, La Rioja). Logroño: Universidad de La Rioja.; García Entero, V. (2007). “La investigación de las villae romanas de la Meseta”. En: Revilla, V., González, J. R. y Prevosti, M. (Eds.). Les vil·les romanes a la Tarraconense. Implantació, evolució i transformació. Estat actual de la investigació del món rural en època romana. Celebrat a Lleida del 28 al 30 novembre de 2007. Monografies de Barcelona, 10. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, pp. 27-47.; García Merino, C. (2008). “Almenara de Adaja y las villas de la submeseta norte”, En: Fernández Ochoa, C., García-Entero, V. y Gil Sendino, F. (Eds.). Las Villae Tardorromanas en el Occidente del Imperio: Arquitectura y Función. IV Coloquio Internacional de Arqueología en Gijón. Gijón: Trea, pp. 411-434.; García Sánchez, J. (2018). The hinterland of Segisamo. The landscape of a Roman city through off-site survey. En: Wohlfarth, C. y Keller, C. (Eds.). Funde in der Landschaft. Neue Perspektiven und Ergebnisse archäeogischer Prospektion. Tagung in der Fritz Thyssen Stiftung, Köln, 12.-13. Juni 2017. Bonn: LVR-Amt für Bodendenkmalpflege im Rheinland, pp. 181-192.; García Sánchez, J. (2023). “Roman rural landscapes in the north-eastern sector of the Duero basin. Field survey and aerial archaeology in the Pisuerga-Arlanzón basin”. En: Quirós Castillo, J. M. (Ed.). Agrarian Archaeology in Northwestern Iberia Local Societies: The Off-Site Record. London: ArchaeoPress.; García Sánchez, J. y Cisneros Cunchillos, M. (2013). “An off-site approach to Late Iron Age and Roman landscapes in the Northern Plateau, Spain”. European Journal of Archaeology, 16(2), pp. 289-313.; García Sánchez, J. y Cisneros Cunchillos, M. (2014). “Tisosa: Un establecimiento suburbano de Segisamo (Sasamón, Burgos)”. Archivo Español de Arqueología, 87, pp. 123-140; García Sánchez, J. y Costa-García, J. M. (2021). “Remote sensing and geophysical survey in Veladiez. A new sector of the Roman town of Segisamo (Sasamón, Burgos)”. Cadernos do Laboratorio Xeolóxico de Laxe, 43, pp. 41–60.; García Sánchez, J. y Costa García, J. M. (2022a). “Urbanismo y cultura material en Segisamo (Sasamón, Burgos). Una síntesis interpretativa”. En: Mateos Cruz, P., Olcina, M. y Pizzo, A. (Eds.). Small Towns, una realidad urbana en la Hispania romana. Mérida: Instituto de Arqueología de Mérida, pp. 263-272.; García Sánchez, J. y Costa-García, J. M. (2022b). “Segisamo”. En: Nogales Basarrate (Ed.). Ciudades Romanas de Hispania II. Mérida: L’Erma di Bretschneider, pp. 181-192.; García Sánchez, J., Costa-García, J. M., Fonte, J. y González-Álvarez, D. (2022). “Exploring Ephemeral Features with Ground-Penetrating Radar: An Approach to Roman Military Camps”. Remote Sensing, 14, pp. 4884.; Gimeno Pascual, H. (2004). La epigrafía de San Pedro de la Nave. En: Caballero Zoreda, L. (Ed.). La iglesia de San Pedro de la Nave (Zamora). Zamora: Instituto de Estudios Zamoranos Florián de Ocampo, pp. 239-274.; Goodman, D. (2008). “GPR methods for archaeology”. En: Campana, S., Piro, S. (Eds.). Seeing the Unseen. Geophysics and Landscape Archaeology. London: CRC Press.; Gutiérrez González, J. A. (2021). “Los oscuros orígenes de un monumento funerario y cultual: Marialba de la Ribera (León). De mausoleum-martyrium a basílica bautismal”. Gerión, 39(2), pp. 667-690.; Lecanda Esteban, J. Á. (1994). “El epígrafe consacratorio de Santa María de Mijangos (Burgos): Aportaciones para su estudio”. Letras de Deusto, 24, pp. 173-196.; Lecanda Esteban, J. Á. (2000). “Mijangos: la aportación de la epigrafía y al análisis arqueológico al conocimiento de la transición a la alta Edad Media en Castilla”. En: Visigodos y omeyas: un debate entre la Antigüedad tardía y la Alta Edad Media (Mérida, abril de 1999). Anejos de AEspA, 23. Madrid: CSIC, pp. 181-206.; Lecanda Esteban, J. A. (2016). Estudio arqueológico del Desfiladero de La Horadada: La transición entre la tardorromanidad y la Alta Edad Media (ss.V-X d.n.e.). Tesis doctoral, Universidad de Burgos.; Maloney, S. J. (1995). “The early christian basilican complex of Torre de Palma (Monforte, Alto Alentejo, Portugal)”. En: IV Reunio d’Arqueologia Cristiana Hispanica = IV Reuniâo de Arqueologia Crista Hispanica: Lisboa, 28-20 de Setembre, 1-2 Outubro 1992. Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 449-458.; Manataki, M., Sarris, A., Donati, J. y Cuenca-García, C. (2015). “GPR: Theory and Practice in Archaeological Prospection”. En: Sarris, A. (Ed.). Best Practices of GeoInformatic Technologies for the Mapping of Archaeolandscapes. Oxford: ArchaeoPress, pp. 13-24.; Mañanes Pérez, T. (2012). “La tipología de las villas romanas en Hispania”. En: Fernández Ibánez, C. y Bohigas, R. (Eds.). In Durii Regione Romanitas. Estudios sobre la presencia romana en el Valle Del Duero en homenaje a Javier Cortés Álvarez de Miranda. Palencia / Santander: Diputación de Palencia, pp. 397-404.; Menéndez Blanco, A., García Sánchez, J., Costa-García, J. M., Fonte, J., González-Álvarez, D. y Vicente García, V. (2020). “Following the Roman Army between the Southern Foothills of the Cantabrian Mountains and the Northern Plains of Castile and León (North of Spain): Archaeological Applications of Remote Sensing and Geospatial Tools”. Geosciences, 10, 485.; Moreno Gallo, I. (2011). “Vía romana de Clunia a Sasamón”. En: Moreno Gallo, I. Vías romanas en Castilla y León. Valladolid: Junta de Castilla y León.; Palmer, R. y Cowley, D. (2010). “Interpreting aerial images – developing best practice”. En: Maurizio, F., Campana, S. y Liuzza, C. (Eds.). Space, Time, Place: Third International Conference on Remote Sensing in Archaeology, 17th-21st August 2009, Tiruchirappalli, Tamil Nadu, India. Oxford: ArcheoPress, pp. 129-136.; Puertas Tricas, R. P. (1972). “Trabajos de planimetría y excavacion en la «Villa Fortunatus», Fraga (Huesca)”. Noticiario arqueológico hispánico, 1, pp. 69-82.; Regueras Grande, F. y Del Olmo, J. (1997). “Villa romana/basílica cristiana: propuestas de lectura y nuevas hipótesis a la luz de la arqueología aérea”. Brigecio: revista de estudios de Benavente y sus tierras, 7, pp. 47-64.; Ripoll, G. y Arce, J. (2001). “Transformación y final de las villae en occidente (siglos IV-VIII): problemas y perspectivas”. Arqueología y Territorio Medieval, 8, pp. 21-54.; Sáenz Rodríguez, M. (2008). “Tricio”. En: García Guinea, M. A., Pérez González, J. M., Arrúe Ugarte, B. y Moya Valgañón, J. G. (Coords.). La Rioja: Enciclopedia del Románico en La Rioja. Centro de Estudios del Románico, pp. 761-768.; Schmidt, A., Linford, P., Linford, N., David, A., Gaffney, C., Sarris, A. y Fassbinder, J. (2016). EAC Guidelines for the Use of Geophysics in Archaeology. London: Historic England.; Villa del Castillo, A., Utrero Agudo, M. A., Sastre de Diego, I. y Caballero Zoreda, L. (2022). “Las iglesias tardoantiguas y altomedievales del centro peninsular, nuevos hallazgos y viejas cuestiones para una reflexión metodológica”. En: Salido Domínguez, J. y Gómez Osuna, R. (Eds.). Iglesias Tardoantiguas en el Centro Peninsular (Siglos V-VIII). Madrid: La Ergástula, pp. 13-72.; https://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/view/701

  5. 5
    Academic Journal
  6. 6
    Book

    المساهمون: Xunta de Galicia, Costa-García, Jose Manuel, González Álvarez, David, Fonte, João, Menéndez Blanco, Andrés

    Relation: Publisher's version; Sí; LIMES XXIIII. Proceedings of the 24th International Congress of Roman Frontier Studies 2nd-9th September 2018, Viminacium-Belgrade, Serbia. Volume I : 453-467 (2023); http://hdl.handle.net/10261/340122

  7. 7
    Conference

    المؤلفون: Costa-García, José Manuel

    Relation: Monographies;81/2; ED481B 2016/117-0; Costa-García, J. M. (2023). The rationale behind the Roman military deployment in NW Iberia during its initial phase (2nd to 1st c. BCE). In S. Golubović (Ed.), Proceedings of the 24th International Congress of Roman Frontier Studies. Belgrade-Viminacium, Serbia, 2nd-9th September 2018. Volume II (pp. 1103-1118). Belgrade: Institute of Archaeology.; http://hdl.handle.net/10366/153809

  8. 8
    Book
  9. 9
    Academic Journal
  10. 10
    Academic Journal
  11. 11
    Academic Journal
  12. 12
    Conference

    Relation: Hispania Antigua. Serie Arqueológica;14; García Sánchez, J. & Costa-García, J. M. (2022). Segisamo. In T. Nogales Basarrate (Ed.), Ciudades Romanas de Hispania II. Roma: L’Erma di Bretschneider, pp. 181-191.; http://hdl.handle.net/10366/151237

  13. 13
    Book

    المساهمون: Vallori Márquez, Bartomeu, Rueda Galán, Carmen, Bellón Ruiz, Juan Pedro

    Relation: Accampamenti, guarnigioni e assedi durante la Seconda Guerra Punica e la conquista romana (secoli III-I a.C.): prospettive archeologiche; https://hdl.handle.net/10651/75671

  14. 14
    Academic Journal

    وصف الملف: application/pdf

    Relation: https://doi.org/10.3390/rs14194884; García Sánchez, J., Costa-García, J. M., Fonte, J., & González-Álvarez, D. (2022). Exploring Ephemeral Features with Ground-Penetrating Radar: An Approach to Roman Military Camps. Remote Sensing, 14(19), 4884. doi:10.3390/rs14194884; http://hdl.handle.net/10366/150777

  15. 15
    Book
  16. 16
    Dissertation/ Thesis
  17. 17
    Academic Journal
  18. 18
    Academic Journal
  19. 19
    Academic Journal
  20. 20
    Academic Journal

    وصف الملف: application/pdf

    Relation: https://doi.org/10.1080/15740773.2021.1980757; Marie Skłodowska-Curie [grant agreement No 794048]; Fonte, J., Costa-García, J. M., & Gago, M. (2021). O Penedo dos Lobos: Roman military activity in the uplands of the Galician Massif (Northwest Iberia). Journal of Conflict Archaeology, 16, 1-25. doi:10.1080/15740773.2021.1980757; http://hdl.handle.net/10366/148231